VALORACIÓ IPC JUNY 2008

LA UGT DE CATALUNYA DEMANA AL GOVERN CONTROL EN LA FORMACIÓ DELS PREUS, SOBRETOT DELS ALIMENTS I ELS SERVEIS

Davant de l'augment descontrolat dels preus, que empobreix les famílies, el nostre sindicat torna a rebutjar la moderació salarial

El passat mes de juny els preus van augmentar un 0,6% a Espanya i un 0,7% a Catalunya. Aquest augment mensual de la inflació ha estat el més alt des de l'any 1986. Alimentació (0,7%), habitatge (0,8%) i transport (1,9%) són els responsables d'aquest augment, especialment aquesta última partida, per l'augment del preu dels carburants.

Així, la variació de preus interanual s'ha situat en el 4,9% a Catalunya i el 5% a Espanya, que és l'augment més alt des del 1995. A nivell de províncies, destaca i amb diferència l'augment de preus interanual de Girona (5,7%), 8 dècimes superior a la mitjana catalana. Li segueixen Lleida (5,1%), Tarragona (4,8%) i Barcelona (4,8%).


L'IPC dels 'mileuristes'

Recordem que són precisament els grups de consumidors amb rendes més baixes els que estan patint un impacte major de l'augment de preus sobre les seves butxaques. Els grups de despesa que més han vist augmentar el preu (alimentació, habitatge i transport) suposen un 70% del cistell de la compra de les persones treballadores. Per tant, la variació dels preus d'aquests bens bàsics afecten d'una manera determinant a aquest grup de població.

Així, l'IPC dels mileuristes, que té en compte la pauta de consum de les persones de rendes baixes, s'ha situat en el mes de juny en un 5,5% de variació interanual, és a dir, un 0,6% per sobre de l'IPC oficial.


L'augment del cost de les hipoteques

L'IPC és un índex que mesura l'augment dels preus dels productes que consumim. Però per calcular l'augment del cost de la vida real de la majoria dels ciutadans i les ciutadanes, hauríem de tenir en compte també l'augment del cost de les hipoteques. Les variacions del preu que paguem mensualment per la hipoteca ve determinada per l'augment de l'euríbor, que de juny del 2007 (4,50%) a juny del 2008 (5,36%) ha augmentat un 19,11%.

Si fem una ponderació del que representa aquest increment de les hipoteques sobre les despeses totals d'una llar (30%, el màxim que aconsella el Banc de Espanya) i ho sumem a l'increment de preus de la resta de la cistella de la compra, des del nostre sindicat calculem que l'increment del cost real de la vida per a una persona hipotecada ha estat en el darrer any del 9,6%.


Qui és el culpable d'aquest augment inflacionari?

"Els empresaris tenen la culpa de la inflació". Aquesta afirmació, que d'entrada es podria atribuir a un sindicat, l'ha realitzada el Banc d'Espanya. Els salaris no són els responsables de la inflació, sinó l'augment del preu dels carburants i de l'alimentació, així com l'augment dels beneficis empresarials, especialment del sectors de serveis i en concret d'aquells que no tenen competència internacional. Mentre que durant el període 2002-2007 el PIB català va créixer un 3,2% de mitjana anual, els salaris reals (és a dir, salari nominal menys IPC) ho van fer tan sols en un 0,1%. Per tant, els treballadors i les treballadores no s'han beneficiat de la bonança econòmica dels darrers anys.


Reivindicacions de la UGT de Catalunya

La UGT de Catalunya demana als governs central i de la Generalitat que actuïn en aquells àmbits on tinguin competències. En primer terme, a curt termini, s'han d'implantar mesures que garanteixin la transparència en la formació dels preus, sobretot al sector serveis i en la distribució i comercialització dels aliments. Dins de l'actual situació de creixement sostingut de preus dels aliments és necessari observar l'evolució dels marges que s'incorporen als preus en la fase de distribució i comercialització. Tot i la posada en marxa del Pla de mesures contra la inflació a Catalunya el maig de 2006, encara no existeixen evidències que la transparència en la formació dels preus hagi millorat.


Davant d'aquest escenari de desacceleració econòmica i d'augment de preus, la UGT de Catalunya defensa el manteniment de la capacitat adquisitiva de tots els treballadors i les treballadores de Catalunya. Des del nostre sindicat continuem defensant les clàusules de revisió salarial i l'IPC català com a referent a tots els convenis, com un instrument efectiu per corregir la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadores i les treballadores amb la pujada constant dels preus.